Viatge a la capital mundial del futbol rural.
Dies enrere el meu amic i gran entrenador Daniel Rubiol i jo, vam tenir l'honor de ser convidats per Llorenç Bonet de LaToca Football a la inauguració de la seva campanya de campus de futbol del present estiu, i que es desenvolupen per tot el pirinenc central, l'esdeveniment va tenir lloc al poble natal de Llorenç, El Poal.
Com diu ell, la capital mundial del futbol rural. I, creieu-me, molt probablement ho és, algun dia compartirem tot el que ocorre i ha ocorregut allí, per als i les amants del talent, és brutal.
Un cafè tertúlia a peu de carretera
El viatge em brindava l'oportunitat de passar molt prop de la població on resideix un altre gran amic, Joan Albert Cuadrat, una de les ments més interessants que he conegut a l'hora de debatre qualsevol tema esportiu i formatiu. No desaprofiti l'oportunitat, ell tampoc, prenem un cafè a peu de carretera, ens vam posar al dia i com sempre, debatem intensament sobre temàtiques esportives, ens abracem i ens acomiadem.
Us sona el cognom Cuadrat veritat?, doncs sí, Joan Albert és germà d'un altre crack, el nostre professor del curs d'Accions a Pilota Parada, Carles Cuadrat. Curs que us recomano cegament si esteu entrenant en futbol.
El sentit de pertinença
Joan Albert, d'entre molts dels brillants temes que va posar damunt de la taula, destaco un, el sentit de pertinença. A un equip, a un club, a una organització. Surt-te a l'instant, perquè és un tema que m'apassiona i que en tots els equips que he pogut treballar, és la prioritat número u que he volgut construir per a aconseguir el màxim potencial de rendiment. Gràcies al cafè tertúlia amb Joan Albert, neix aquest article.
Lamentablement, un article no dona per a escriure tot el que es pot exposar sobre aquest tema, per la qual cosa em limitaré a compartir que és, uns ingredients inicials i els beneficis que obtindrem.
El sentit de pertinença és un ‘must to work’ a l'hora de liderar un equip, un club o qualsevol organització o institució, ja sigui esportiva, empresarial, benèfica, etc.
És un sentit individual
Encara que l'objectiu és traslladar el sentit a l'equip o grup, no podem oblidar que el sentit de pertinença és una cosa individual, hem d'arribar a cada integrant, atendre a tota la diversitat, perquè ho sent la persona, individualment, molt molt individualment. Encara que dit ja de pas, mai ho aconseguirà sense un equip o grup de persones al qual pertànyer. Aquí radica la bellesa d'aquest treball.
Pertinença grupal
El simple fet de pertànyer a un grup no aporta sentit, ha de quedar clar. Només aconseguirem aportar aquest sentiment tan individual als i les integrants de l'equip o grup si som capaços d'afegir en la nostra convivència els ingredients que ens permetran construir el sentit de pertinença. Recordem que no ve de sèrie pel fet de pertànyer a alguna cosa o per molt que pengin un càrtel amb un bon lema en l'entrada de les nostres instal·lacions.
Els ingredients de la recepta
Per a construir el sentit de pertinença com a mínim hauríem d'afegir tres ingredients essencials a la nostra recepta.
1) Connexió: Cal facilitar la connexió entre els integrants, i perquè puguin connectar farà falta crear en la nostra convivència entorns íntims i sense distraccions (reunions, debats, etc.), i també entorns distants i amb moltes distraccions (sopars, activitats lúdiques, festes, etc.)
2) Identitat: Construir una identitat conjunta és essencial. Els qui som, els qui volem ser i que necessitem per a ser-ho. No escatimis temps harealizar aquesta reflexió conjunta, és prioritari consensuar la nostra identitat. Aquest procés tindrà un preu a pagar, és el preu del següent ingredient, el compromís.
3) Compromís: És el valor innegociable per a construir el sentiment de pertinença, tocarà pagar aquest preu, tot al 100%, no acceptem pagaments a terminis. Vols pertànyer al grup, compromet-te. Tan sols implicar-se no ens val.
Afegeix quants altres ingredients més consideris necessari, però t'asseguro que amb aquests tres, creessis unes bases molt potents.
Creixement exponencial del rendiment
Fer tots els esforços necessaris per a construir el sentiment de pertinença val la pena i molt, perquè t'obre les portes a un creixement exponencial del rendiment, i no és per art de màgia, és perquè hauràs sembrat un terreny molt fèrtil perquè brollin sense límit la motivació, la unió, la confiança i el treball en equip, entre moltes altres coses.
Nota de l'autor
El sentiment de pertinença aplica tant a esport col·lectiu com individual, perquè en el cas d'aquest últim sempre hi ha un equip de treball al voltant de l'o l'atleta individual.
Xavi Guilà
< Tornar a totes les notícies