Quan tractem el tema de pares i mares d'esportistes sempre és un tema espinós, i més com en el meu cas que acompanyo al meu fill Roc cada cap de setmana i formo part del públic en els seus partits de bàsquet i observo el “entorn” familiar des de darrere del meu escut, un trípode i un ipad per a gravar el partit, és la meva torre d'observació i “protecció”, el meu món a partir del qual puc treure conclusions.
Em vaig a la raiz, a l'inici del viatge en el meu cas, avui, fa 16 anys que vaig anar pare, i sí, la millor decisió de la meva vida, acompanyar el meravellós viatge de la vida al meu fill.
Sorprenentment per a mi, i davant un acte de tal responsabilitat com el de ser pare, i a partir del naixement, ser educador del teu fill fins a la seva majoria d'edat, et vas topant amb una infinitat de “novetats” des del minut 0 del naixement fins avui, en les quals no hi ha ni regulació, ni preparació, ni entrenament previ.
Tot s'aprèn a base de “errors” encadenats per falta d'experiència o formació.
L'estat regula tots els “carnets” que existeixen, els d'indentitat, de conduir, de pilotar, d'estudis, de vacunació, etc… i sorprendemente el de ser pare o mare, cap carnet ni formació sobre aquest tema, i no em refereixo a l'autorització de procrear, faltaria mes, sinó a la de formar o ajudar a donar eines als pares i mares des d'un inici, per a evitar perjudicis posteriors que es puguin crear als hij@s per falta de “carnet”, de formació o experiència.
Realitzada aquesta introducció filosòfica, em vaig directe a la nostra realitat en l'esport, no ara, de sempre, potser ara i més a causa de l'estat actual d'estrès i bipolaritat de la nostra societat.
Em toca ser pare en la graderia, per la meva experiència d'anys entrenant i “gestionar” l'entorn de familiars, ara em toca el “altre” costat, el familiar.
Vaig a partits de bàsquet, ja sabeis això que segons l'esport es mouen més o menys “hooligans” i veig grups de pares i mares que criden a àrbitres, a contraris i a vegades fins al seu propi equip i entrenand@r.
Hooligans amb llicència per a “matar partits”, perquè ningú els a format per a realitzar un correcte acompanyament, i per contra arruïnen i posen nerviosos o desquician als seus propis fills, filles i companys d'equip, que quan juguen la seva moral s'enfonsa per la vergonya de veure'ls deslligats, ofuscats i maleducats, resultat: El seu hij@, el seu equip baixa deliberadament el rendiment.
El partit en aquests casos no s'acaba en la pista, gairebé sempre es perd i després si es pot s'insulta a l'àrbitre, culpable de tots els mals, i en arribar a casa, un “sermó” carregat de negativitat i excuses, en les quals el/la hij@ acaba protegit, i així setmana rere setmana.
No tot és de color “negre” per sort, veus equips, clubs, els seus pares, mares jugador@s i entrenadors que estan tots correctament “formats”, educats i entenen el benefici en cadena que això proporciona, generalment són els equips que si, guanyen la mayoria de partits, en resultat i en educació, i quan perden, una lectura positiva d'aquesta, els fa continuar gaudint de l'equip i de la seva trajectòria.
No és màgia, és un conscient treball de formació en valors d'acompanyament integral, probablement, el nostre guru, visionari i geni del la gestió i acompanyament de jugador@s Pep Marí té la culpa, o especilistas del seu nivell, hi ha pocs.
En Vibliotec, volem que tu com a pare o mare, tinguis tu especial “carnet” formatiu per a tenir les correctes eines d'acompanyament, és la nostra missió, la nostra raó de ser.
Troba aquestes eines en el curs en Vibliotec “Messi només hi ha un, de pares i mares de Messi, aquesta el món ple”.
I quanta més gent formi Pep, millor qualitat i gaudi tindrem en tots els esports de competició, entre tots, aconseguirem un esport de formació millor, de tots depèn.
Gràcies per llegir-nos i formar part de la nostra comunitat.
Si vols comentar l'article el tindràs públic en nuesto canal de linkedin dimarts que ve, i allí obrirem debat, et convido a compartir la teva visió i inquietuds sobre aquest tema.
Buscanos en perfil de Linkedin @Vibliotecoficial.
Feliç setmana!